Data: 06/10/13, entre les 10,30 i les 12 del matí.
Incidències: en arribar al lloc, hi havia un "segurata". Cap problema: hi estableixo conversa, i m'assabento que vigila una part de l'edifici, perquè es veu que Telefònica encara hi té alguna infraestructura. Parlem de l'estat d'abandonament de l'edifici, i m'assabento que (segons ell), el problema és que cal conservar la façana, cosa que, segons diu, és el que ha impedit "reciclar-lo" en edifici d'habitatges. Però convenim que, si ho van deixant passar, al final caurà pel seu propi pes i no hi haurà cap façana per preservar. El "segurata" se'n va a les seves i jo començo la lectura:
Al cap d'una estona, arriba un cotxe, pintat amb el logo d'una empresa de seguretat (no és la mateixa que la del "segurata" que he vist abans). Jo segueixo llegint fins que dos "segurates" baixen del cotxe i se m'acosten. Paro la videocàmera i parlo amb un d'ells (que sembla, dels dos, qui mana). És una persona educada i no tenim cap mena de conflicte. Li explico que estic assajant per a un recital de poesia previst per al dissabte 19, a la tarda, al lloc on som, davant de l'entrada de l'Edifici Estel. En principi, no té res a objectar a la meva activitat, tot i que després farà algunes trucades telefòniques. Li dono un cartell de l'Acció Poètica. Es queden una estona pel lloc, inspeccionant. Jo segueixo amb la lectura.
Entremig, el cotxe de seguretat marxa. Però al cap de poc arriba el Cercavila (és la Festa Major del Barri), i el soroll de gralles i tambors m'obliga a parar. Un home s'ha assegut a la vora, i em fa senyals que me li acosti. Té ganes de parlar; em diu que té 58 anys, que havia sigut mariner (pescador d'una determinada varietat de peixos que no recordo), i que ara (ves quina casualitat) va a la Fundació Arrels... Sí que té un cert aire de sense sostre: molt prim, cabells i barba llargs, vesteix roba gastada, probablement de segona mà, però neta. A ell mateix també se'l veu força net. Porta una llauna de cervesa dins d'una bossa de plàstic, i de tant en tant en fa un trago (està clar que està fent temps per acabar-se la beguda). Sí, un "sense sostre", però en procés de "recuperació". Parlem una estona, i em sembla que li caic bé. Li ha agradat que, a la seva pregunta de si només s'acceptava un idioma (referint-se obliquament al català) jo li respongués que no, que l'idioma era quelcom que cadascú havia de triar lliurement per expressar amb total sinceritat i llibertat allò que li sortís del cor. Em diu que es diu Gabriel; li fa gràcia que jo em digui Jesús. Diu que tots portem un llibre sota el braç (o sia, que tots hem d'escriure un llibre). Parla de dos llibres que ha llegit: El senyor de les mosques, i "La tormenta". No serà fins moltes hores després que comprendré que es refereix a La tempestat, de Shakespeare, però en aquell moment no hi caic. Em demana un bolígraf, i n'hi porto un, amb un full. Ell hi escriu: "Como ayer te dije / hoy es mañana / Hoy que es Domingo / me acordaré el 19 que / ayer fue también Domingo / Y qué tiempo hace pues / el sábado te lo diré". Finalment se'n va, i jo acabo la lectura.
Entremig, el cotxe de seguretat marxa. Però al cap de poc arriba el Cercavila (és la Festa Major del Barri), i el soroll de gralles i tambors m'obliga a parar. Un home s'ha assegut a la vora, i em fa senyals que me li acosti. Té ganes de parlar; em diu que té 58 anys, que havia sigut mariner (pescador d'una determinada varietat de peixos que no recordo), i que ara (ves quina casualitat) va a la Fundació Arrels... Sí que té un cert aire de sense sostre: molt prim, cabells i barba llargs, vesteix roba gastada, probablement de segona mà, però neta. A ell mateix també se'l veu força net. Porta una llauna de cervesa dins d'una bossa de plàstic, i de tant en tant en fa un trago (està clar que està fent temps per acabar-se la beguda). Sí, un "sense sostre", però en procés de "recuperació". Parlem una estona, i em sembla que li caic bé. Li ha agradat que, a la seva pregunta de si només s'acceptava un idioma (referint-se obliquament al català) jo li respongués que no, que l'idioma era quelcom que cadascú havia de triar lliurement per expressar amb total sinceritat i llibertat allò que li sortís del cor. Em diu que es diu Gabriel; li fa gràcia que jo em digui Jesús. Diu que tots portem un llibre sota el braç (o sia, que tots hem d'escriure un llibre). Parla de dos llibres que ha llegit: El senyor de les mosques, i "La tormenta". No serà fins moltes hores després que comprendré que es refereix a La tempestat, de Shakespeare, però en aquell moment no hi caic. Em demana un bolígraf, i n'hi porto un, amb un full. Ell hi escriu: "Como ayer te dije / hoy es mañana / Hoy que es Domingo / me acordaré el 19 que / ayer fue también Domingo / Y qué tiempo hace pues / el sábado te lo diré". Finalment se'n va, i jo acabo la lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada